Vueit

Fotografia de la Tèrra e de la Luna qu'orbitan dins una region principalament emplida per lo vuege interplanetari.

Lo vuege (var. boeide, viude, voeide, void, voit, vud, vuèg, vueit, vuide, vuit[1]) correspònd en fisica a l'abséncia de tota matèria. Es un estat teoric que s'obsèrva pas dins la realitat car la concentracion de particulas elementàrias es totjorn superiora a zèro dins totei lei regions de l'Univèrs, compres dins lei regions intergalacticas. Ansin, lo tèrme vuege s'aplica tanben a totei leis ambients fisics caracterizats per una pression inferiora a la pression atmosferica.

La nocion de vuege es anciana e son existéncia foguèt demostrada tre l'Antiquitat per lei Romans. Pasmens, en causa de la manca de conoissenças, l'existéncia dau vuege demorèt contestada per fòrça figuras intellectualas. Ansin, a la fin dau sègle XVII, lei trabalhs de Isaac Newton menèron a l'acceptacion de l'existéncia de l'etèr per la comunautat scientifica. Lo vuege « modèrne » es donc un concèpte relativament recent dins l'istòria dei sciéncias. Uei, es devesit en tres definicions adaptadas a la teoria de la relativitat, a la mecanica quantica e ai mecanismes de propagacion dei radiacions electromagneticas. De mai, lei vueges creats per l'òme son l'objècte d'una classificacion particulara segon lor nivèu.

  1. Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, Dicod'Òc, cèrca « vide », consultat lo 19 de junh de 2022, [1]

Developed by StudentB